el tembleque proposa una acció davant un món en crisi. Una acció de fugida que és al seu torn un moviment d’entrada a un altre món.
Cansats de romandre en un món contemporani en constant perill d’esfondrament, dos individus decideixen, per separat, agafar una motxilla amb pocs estris i marxar lluny. Eixe “lluny” els conduirà a una cova on els fets ocorren d’una altra manera: el temps es mesura amb un bloc de gel, les imatges són invocades per a acomiadar-se d’elles, la imaginació genera matèria, la veu es pronúncia trencada, indecisa.
En la cova es produeix la trobada entre els dos subjectes. A través d’aquesta els dos podran, junts, exposar els seus tremolors, allò que els agita del món que acaben de deixar enrere, composant així un altre paisatge / món on tremolar és possible, on fragilitat i fortalesa es donen la mà.
La trobada amb l’altre és, per tant, la via de creació d’aquest món on habitar una altra “forma de” parlar, tocar, ballar, estimar. Un món-altre possible, tant a dimensió espacial com íntima. L’escena, per tant, com univers paral·lel i la imaginació com agent infinit.
Concepte: Aurora García Agud
Dramatúrgia, interpretació i espai sonor: Aurora García Agud i Iván Mozetich
Assistència dramatúrgica i textual: Violeta Gil
Assistència en moviment: Natalia Fernandes
Fotografia: Mario Zamora
Vídeo: Sara Toledo
Amb la col·laboració de: El Consulado, La Poderosa, ArteaLab, Festival Cabanyal Íntim, Nau Estruch i Centre Cívic Can Felipa.
