Hem llegit que els anys noranta van ser una cosa així com l’adolescència del temps. Durant aquesta dècada que va acabar amb la guerra freda, pensadors com Fukuyama arribaren a afirmar que seria la fi de la Història, que haurien acabat les guerres i que tot el que vindria no podria ser cap altra cosa més que la prosperitat.
Nosaltres vam nàixer i vam créixer en els anys noranta. Jugàvem a ser majors i fantasejàvem amb un futur com els dels nostres pares.
Ens van prometre, de fet, que aquest futur seria millor que el seu.
La peça es construeix sobre la idea del retorn. Un romanç a la nostra generació i als pares de la nostra generació. Què podríem dir-nos? Com podríem escriure un relat de reconciliació? Vist el present, mirem cap enrere i intentem conjugar Història amb història per a tractar de llançar al buit algunes preguntes que encara esperen respostes.
…
Idea, direcció i dramatúrgia: Iván Mozetich i José Ramón Pujante
En escena: Aurora Garcia Agud i José Ramón Pujante
Música: María Rodés, José Ramón Pujante i Aurora García Agud
